divendres, 30 de novembre de 2012

Hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar

Una proposta a cegues.
Una resposta afirmativa.
Un mes per endavant.
Unes quantes casualitats (…o causalitats?).
Una intuïció: m'agradaràs.
Una data, ahir.
Una confusió prèvia (per sort, només confusió).
Ara sí… una primera trobada.
La primera impressió: m'agrades.
Una cervesa.
Un començar a conèixer-se.
Una confirmació: m'agrades.
Flors i violes per sopar.
Una segona cervesa.
Un concert.
Una cançó, i dues, i tres…
Un hàmster que se'n va anar a Cuba sense avisar.
Una altra cervesa.
Unes rialles.
Un retrobar sensacions.
Una mica de calor.
Un portar un núvol al cap.
Un sobtat desig d'estar amb tu sota una col.
Una passejada.
Una altra cervesa.
Una conversa.
Una mirada.
Un sentir-se proper.
Un cigarret.
Una mica de fred.
Un ens tornarem a veure?
Una realitat: m'agrades molt.

Simplement… gràcies.

18 comentaris:

  1. Doncs avanti!!! Ja has començat el camí... Ara a veure cap on va.

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe… no, no hi ha cap camí començat, més enllà del que espero pugui ser una bona amistat. Però és que hi ha dies deliciosos (i aquest ho va ser i molt) que ve (molt) de gust recordar. I ja està. Si és pot repetir serà fantàstic. I si no, doncs hauré tingut la sort d'haver viscut aquest. Així de fàcil. ; )

      Elimina
    2. I no és un camí una bona amistat??
      Sortir i tenir dies fantastics??
      A mi em sembla un molt bon camí... Així de fàcil
      Per la resta: Mastercard ;p

      Elimina
  2. Ains! Jo vull tenir dies d'aquests!
    Vull una cervesa. Vull un somriure. Vull algú a qui li agradi.
    Però no vull cap hàmster...que no m'agraden.

    Campanilla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil·la Campanilla, lo primer i lo segon no és gaire complicat de tenir. Lo tercer ja és una altra cosa, però, és clar, jo estic convençut que aquesta foto de perfil que has escollit no t'afavoreix gaire. Si em permets l'opinió, jo et veig una mica gris i plana, la veritat…
      I pel hàmster no pateixis, crec que se'n va anar a Cuba. Per ell no t'has de preocupar.

      Elimina
  3. M'encanta aquest dia deliciós per recordar, que bonic es comprar-se un bon dia com aquest! Saps que s'hi està molt bé sota una col? sota una col, canta el poeta.

    PS: El meu hàmster també se'n va anar a Cuba, quina casualitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No li diguis a ningú, però aquest dia no me'l vaig comprar. Hi ha coses que no es paguen amb diners. Aquest me'l vaig rifar… i em va tocar… amb núvol al cap i tot! Afortunat que és un! ; )
      I no, no sé com s'hi està sota una col. No he tingut la sort de comprovar-ho. Però m'ho puc imaginar. Tot i així, si mai m'ho vols explicar, m'encantarà escoltar-te. Tot i que si hi canta el poeta… s'hi deu estar mooolt bé.

      Hòsti, el teu hàmster també? Sí que és casualitat, però els hàmsters ja ho tenen això, quan un marxa a Cuba marxen tots al darrera. :D

      Elimina
  4. Mmmmm...M'agrada aquest post i el somriure que t'intueixo derrera d'aquestees paraules.
    Endavant...sempre endavant :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mmmmmm.
      Sí, és el somriure d'haver viscut una nit molt especial al costat d'algú que encara ho és més. Això és tot.

      Elimina
  5. És ben cert que hi han dies deliciosos que ve de gust recordar. Jo també tinc una altra nit per recordar. També amb una data, ahir. També amb una confusió prèvia. També amb unes rialles. També amb una conversa. També amb un sentir-se proper. També amb un... però amb un hàmster que s'en va anar a l'orient a la recerca d'un estel i avisant i no hi havia ni flors ni violes per sopar però si una copa de cava i un gelat molt gustós. Benvinguts records

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els records bons sempre són genials, i si tens la sort que tinguin una certa "continuitat", llavors ja no tenen preu! Sinó, sempre et quedes amb ganes de més… no? ;D
      Pel que expliques, sembla que la teva nit d'ahir no pinta gens malament. Tan de bó t'esperin moltes copes de cava i molts gelats més! I si arriben i ens ho vols explicar… estarem encantats de llegir-ho! Així que, molta sort!
      Ara, m'he quedat amb un petit dubte, que no sé si voldràs aclarir… El "Tambe amb un…" abans del hàmster a què es refereix? I lo de la confusió? Hehe… ;P
      Gràcies per compartir els teus records amb nosaltres.

      Elimina
  6. També amb un...sols poema

    Tendre desig blau d'un fanal al capvespre

    Tendre desig desitjar la tendresa
    hissant la vela vetllem que no es veli
    la imatge dolça que imaginem , tendra
    Cap al tard, quan la nit vela el sol
    els estels es revelen i rebels es rebel·len
    contra la foscor amb espurnes enceses
    ...foradant la negror amb petites tendreses...
    Despleguem el velam que enfilem ja el vespre!
    desitgem desitjos i els volem ben tendres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tendre desig desitjar la tendresa (…)
      Cap al tard, quan la nit vela el sol
      els estels es revelen i rebels es rebel·len
      contra la foscor amb espurnes enceses
      foradant la negror amb petites tendreses…

      Uff… no hase falta desir nada más!
      Veig que la teva nit va donar molt de sí, també…
      Gràcies!

      Elimina
  7. Em declare fan dels relats telegrama.

    Perquè jo no coneixia aquesta història?!?!?!
    no hi ha dret! jo també vull espiar-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser perquè devies estar malaltona…? Ja estàs millor?
      Espia, espia… i el que trobis m'ho expliques, ok? ;D

      Gràcies guapa!

      Elimina
    2. estic millor a ratos, depenent del moment i de la quantitat de drogues químiques que tinga al meu organisme.
      Si? tinc permís per a espiar-te? preparat xaval! ;)

      Elimina
    3. Paciència i molts de "carinyitos"! ; )

      Hahaha… tens tot el permís per fer d'espia, és clar que sí! Però m'has d'anar informant dels descobriments que facis! ; P

      Elimina