dimarts, 15 de febrer de 2011

QR (Quick Response)

– Vols que vingui?
– Vindries?
– Sí. Vols?
– Sí.

38 comentaris:

  1. El món és dels que s'arrisquen, visca les QR a les FQ (Fast Questions)

    ResponElimina
  2. perdoneu que m'hi fiqui. si, és veritat i estic d'acord que el món és dels que s'arrisquen, però sé del cert que això comporta tants mals de cap, tants dubtes, tants inconvenients, tants imsomnis... però malgrat tot, cal tirar endavant amb les idees clares, amb la llibertat individual i amb les conviccions personals que cada moment de la vida ens posa al davant.

    ResponElimina
  3. Endavant i gràcies pel comentari ++++. Totes les aportacions sempre seràn benvingudes. I pel que dius, totalment d'acord. Però precisament aquesta seria la definició del risc, no?

    ResponElimina
  4. Bé, pot ser, però hi ha qui de tot això en diu "salt endavant", "irresponsabilitat" i fins i tot "covardia". Penso que en definitiva és risc, però sobretot, es tracta del compromís amb un mateix.

    ResponElimina
  5. Hola ++++,
    amb un nick tan positiu m'estranya q afirmis que "saps del cert que això comporta mals de caps" i altres desgràcies...

    Jo t'animo a que ho vegis diferent: que fins ara arriscar-te t'hagi portat maldecaps no t'ha de fer deduir (o induir, seria, més aviat) que sempre hagi de ser així.

    Ja veuràs com un dia arriscar-te i "llançar-te a la piscina" et pot portar coses molt bones, com li ha portat al zed, i en qualsevol cas mai en diria "covardia" sinó tot el contrari "gosadia", i com tu bé dius també em sembla que es tracta del compromís amb un mateix o seguir els teus instints, olfacte, principis, el cor, o digue-li com vulguis.
    salut!

    ResponElimina
  6. ++++ Sí, segur que tens raó i una mica de tot això hi ha en el risc. Però no sé si "covardia" seria la paraula. Jo mateix em podria definir com a prudent (fins i tot una mica covard, si vols) però tots en algun moment hem de prendre algun risc, i en aquest moment hem de deixar la por (o prudència) enrere. I ja et dic que tendeixo a arriscar poc (m'es aviat s'arrisquen per mi).

    ResponElimina
  7. Perdoneu que interfereixi en una història que no és la meva, però el món no és dels qui arrisquen; el món és dels qui no es poden permetre el luxe de viure amb por.

    I la por no entesa com una manca d'ella sinó com a capacitat per enfrontar-s'hi des de la més absoluta honestadat amb un mateix.

    ResponElimina
  8. Bon dia a tots i totes. Només un aclariment. Aquest és un bloc públic i obert a totes les opinions. Així que no cal que us disculpeu per participar-hi i deixar el vostre comentari. Al contrari, us ho agraeixo molt i content de la participació, que sempre enriqueix el debat.
    Així que, lluny de disculpar-vos, el que faig és donar-vos les gràcies per intervenir (pingüina, ++++, Anònim, i tothom qui s'hi vulgui afegir).

    ResponElimina
  9. hola pingüina, ja he comprovat els beneficis de la gosadia (són meravellosos! són... buf!) i no em penedeixo de les decisions preses, és només que colateralment es produeixen ferides que et sap greu veure.
    I pel que fa al comentari de l'anònim, també hi estic en part d'acord, i és que fer front a la por, amb prudència, amb honestedat i sobre tot amb convicció, és una bona fòrmula per no passar per la vida simplement amb un "anar fent" i prou.
    Cal prendre decisions.
    Cal avançar.
    Cal no conformar-se.
    Cal viure.

    ResponElimina
  10. ei, a banda o paralel.lament als riscos, conviccions, gosadies i tot això que dieu,... m'agrada molt el canvi de rumb que ha fet l'avió.
    molt bé!

    ResponElimina
  11. Gràcies kapplann. Sí, la tempesta no amaïnava i s'ha hagut de variar el rumb sobre la marxa. Hauriem de fer una birra i t'explico el nou pla de vol…

    ResponElimina
  12. ++++, Canvis, gosadies, covardia, canvi de rumb,egoísme...comprovar els beneficis en el canvi de rumb (buf).....Tot això està molt i molt bé, sempre que es sàpiga fer amb carinyo, cautela, sense enganys, amb comunicació si hi ha una part afectada, escoltant (no només a tú o a qui et convé), sent honest amb els que has compartit coses.....Perquè sinó és així, sí que és covardia i egoisme, i imprudència....No pots arrassar un gratacels, per fer un canvi de rum; deixar les runes i mirar cap un altre costat. Has de ser responsable amb les repercusions del teu anel.lat "canvi de rumb".

    Pingüina, si alguna vegada algú que està al teu costat fa un "canvi de rumb" inesperat i a tu t'agafa tant de sorpresa que surts del camí o seguint els teus exemples, algú es tira a la piscina sense avisar i està plena de gent confiada (tu entre ells) potser et faria molt de mal. Un mal que va més enllà de les ferides físiques, un mal que s'enganxa a la pell i et paralissa. I per rematar-lo, qui s'ha llençat a la piscina sense tenir res en compte unícament els seus desitjos, es dona la volta i "sálvese quien pueda". Ho trobaríes agosarat aleshores o una bojeria sense precedents?
    Potser seria més honest tornar al rumb inicial, reconstruir allò que està en runes, preocupar-te per les ferides ocasionades. I potser aleshores canviar, amb el cor en pau, de rumb.

    ResponElimina
  13. Etèrea,
    la meva opinió és que cambiar un rumb de col·lisió per un rumb ascendent sempre serà positiu, sigui quin sigui el destí final de l'avió.
    Anem de metàfores, eh?
    Doncs estic d'acord amb tu que en ocasions és bo reconstruir des de les runes, ara, potser serà bo també construir-hi un monument i marxar (amb el cor en pau i les ferides cicatritzades o en procés, això sí) cap a un nou destí i començar de nou, fundar una nova pàtria.

    ResponElimina
  14. Déu n'hi dó el que donen de si quatre frases!!!
    Moltes gràcies a tothom!!!

    …i molt especialment a qui les va provocar.

    ResponElimina
  15. Quan deixes runa, dolor, ferides obertes, i tot de males vibracions....No és el millor punt de partida per començar cap rumb ascendent.
    Però amb un xassis de ferro (fred i dur) vols pensar que el camí és aquell i cap altre. El que sigui capaç de fer això, jo li dic que "reculls allò que conrees" i la Vida et torna d'alguna manera allò que provoques....
    La pitjor manera d'enganyar-se és pensar que tens la veritat absoluta, passi el que passi i peti qui peti. Qui pot fundar una nova pàtria així?

    ResponElimina
  16. ai etèrea, no sé de què et ve que et ressoni tant aquest post i els comentaris, perquè ningú està parlant de que hagin de quedar sempre enrere ferides obertes, runa i dolor, i en qualsevol cas penso que ens estem liant perquè ni tu saps de què parlo jo, ni jo de què parles tu.
    El volsquevingui-vindries-vols-sí no té res a veure amb tirar pel dret fent mal a altra gent, no hi ha damnificats en aquesta història, més aviat al contrari, beneficiaris. Ningú va fer res que ferís cap tercer, si és el que t'imagines.
    I d'altra banda també soc de la opinió que reculls el que sembres i que creem la pròpia realitat, però és que ens estem liant una mica perquè estàs deduint coses o lligant-les amb la teva història personal, imagino, que no quadren amb la meva, amb la nostra, vaja. però bé, endavant amb el debat sobre metàfores, jo no en poso més perquè ens estem anant...

    ResponElimina
  17. Penso que sabem el que diem i ens entenem.
    El debat posterior,no va venir pel post (que és preciós) sino per la paraula "arriscar", que moltes vegades s'interpreta "a la carta".
    De totes maneres encatada de conèixe't (virtualment).
    Que vagi bé pingüina.

    ResponElimina
  18. Bonesss, Jaume al primer moment i després de llegir algun altre text dels teus amb més explicacions, matisos, emocions..."me ha sabido a poco"...però m'ho torno a llegir i ostres em transmet bon rotllo, fluir, endavant! em fa pensar amb: "viento en popa!". I simplement: m'agrada :).
    Masses coses són complexes i fins i tot complicades.

    Judit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Judit. De vegades les coses són (o les fem) massa complicades. I és cert que aquest text és breu, brevíssim… però és com havia de ser. En el moment que surgeix no necessitava res més. Cadascú en pot treure la interpretació que més li convingui i afegir-li tots els matissos que vulgui.
      Són només quatre frases, però són les quatre frases que em van canviar la vida quan creia que res tenia sentit. Així de clar. Davant d'això, entendràs que no calia "complicar-ho" més, oi? Segurament és per això que, any i mig després, aquest encara segueix sent el meu post preferit, el que dona el veritable sentit a aquest bloc… i a bona part de la meva vida. ; )

      Elimina
  19. No havia sentit dir tant amb tan poques paraules, un diàleg nu per identificar-s'hi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que jo no havia sentit mai res igual alhora de pronunciar-les. És com connectar l'interruptor de la felicitat. I ara, al recordar-ho, seria feliç si la gent que estimo tinguès l'oportunitat de viure un moment així almenys un cop a la vida.
      I me n'alegro molt si t'hi sents identificada. Espero que et porti records tan bonics com els meus.
      Moltes gràcies Sílvia!

      Elimina
  20. Respostes
    1. Hahaha! Ok. Veus com al final ens hem posat d'acord? ; )

      Elimina
    2. T'estic esperant....muahahahahahaha

      Elimina
    3. Hosti, ja has arribat? Espera, que m'estic acabant de posar "guapo". En una estona estic "allí". ;DDD

      Elimina
    4. Jo estaves i me'n vaig tindre que anar... les classes a les huit son matadores...

      Elimina
    5. Ohhh… vaja. Bé doncs ja quedarem un altre dia, ok? ;D
      Que vagin molt bé les classes!

      Elimina
  21. M'he llegit per sobre el comentaris... Però el que més em crida l'atenció és la valentia de la conversa del propi post. Que fàcil hagués estat dir: -"Si vols" en comptes de, "Sí, vols?"
    Amb un "Si vols" no et pronuncies i si hi vas no està clar si és perquè tu ho vols o per fer-li un favor a l'altre.
    En canvi la resposta és ben valenta: -Sí. Vols?
    D'aquesta manera deixes clares les teves intencions i et quedes a la mercè dels desitjos de l'altre.
    Realment valent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari, Unknown (tot i que el teu "avís" tuitero previ fa que ja no siguis tan unkown com potser pretenia el teu pseudònim… ; )

      Saps que no havia caigut en el matís que comentes? Tens tota la raó, només una coma o un punt de menys i el significat hauria estat molt diferent. Però t'he de dir que en aquell moment era tot tan clar que no es podia deixar res a la interpretació o que pugués suposar algun dubte. De fet, a vegades penso que potser va ser en aquest moment quan vaig començar a demanar les coses pel seu nom i sense cap por. Però m'encanta que amb tan poques paraules tothom hi trobi una interpretació personal.
      Repeteixo. Moltes gràcies i m'encantarà llegir les teves aportacions sempre que et vingui de gust.

      Elimina
  22. Tinc una conversa molt semblant en la meva història. Va ser un moment impresionant amb moltíssimes conseqüències...quelcom semblant a un petit pas per l'home i un gran pas per la humanitat.
    Hehe, potser no va ser tant grandiós. Tal com tu ho expliques, en el meu cas va ser un intercanvi breu de frases, mentre ens miravem intensament.
    Després una caminada curta fins un hotel del centre mentre pedregava de valent. Una clara referència al món de l'Astèrix, en questió d'hores el cel va caure sobre el meu cap...però quina tarda la d'aquell dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalment aquestes "converses" neixen de la necessitat de deixar sortir les paraules sense cap filtre, simplement deixant-se portar pel que se sent en aquell moment. Per tant, el que comporta és una cascada de sentiments purs, tan és si parlem simplement d'una questió de desig o d'alguna cosa més profunda. L'important és tenir l'oportunitat de poder-los viure intensament, perquè generalment són irrepetibles.
      Pel que comentes, segur que la teva vivència també ho va ser, tot i que em sap greu que, segons puc intuir del teu comentari, el final no va ser l'esperat.
      Qui sap, segur que aviat tornarà a sortir una oportunitat de tornar-ho a viure.
      Moltes gràcies per comentar.

      Elimina