dimecres, 6 d’octubre del 2010

Esperant…

Sala d'espera d'un mòdul qualsevol de qualsevol hospital. Hora punta. Totes les hores són hores punta a les sales d'espera.
Tots els seients ocupats. Al seu voltant, una exposició d'estàtues dretes i immòbils. Tots amb la mateixa cara. Cara de res. Tanta gent i tanta buidor alhora colpeix.

Hi ha qui fa veure que s'interessa pel que li explica el diari. Hi ha qui prefereix tancar-se entre dos petits auriculars. Hi ha qui devora revistes del cor i d'altres que omplen pàgines i pàgines de passatemps.
Algú passeja amunt i avall sense parar, com buscant aparcament, sense ser conscient que el primer seient que quedarà lliure és just el que acaba de deixar enrere. Aprofita per obrir la porta de la consulta cada vegada que hi passa pel davant per assegurar-se que no l'han cridat. No, no l'han cridat encara.
Alguns es coneixen. Són habituals i s'han convertit en autèntics professionals de les sales d'espera. D'altres només ho fan veure però s'encaparren en explicar una i una altra vegada que s'han deixat el volant a casa sense pensar que els demés només han vingut a esperar, no a fer amics.

Un inaudible altaveu sembla avisar algú: "Senyor Tal, passi a la consulta set. Senyor Tal, consulta set". I el senyor Tal que s'aixeca amb una vitalitat impròpia de la seva edat i s'encamina obedient cap a la consulta assignada. A la porta, però, ha d'esquivar l'inquiet caminador que ha aprofitat per tornar a preguntar si ja l'han avisat. I no, encara no l'han avisat. Seu i espera't com tothom, que ja t'avisaran, no pateixis.

El seient lliure que ha deixat el senyor Tal és com una tonyina malferida enmig de l'oceà. Tres avies és llencen com taurons afamats competint per veure qui fot el cul abans a l'incòmode cadira. La més àgil sospira de satisfacció mentre mira les altres dues… i les hi pregunta si volen seure. Són l'hòstia, les avies.

Cinc minuts després s'obre la porta i el senyor Tal abandona la sala. Una hora i vint minuts esperant i cinc minuts amb el doctor. Una proporció massa habitual en aquests espais públics. Ningú sap que passa dintre de cada box. Cadascú amb la seva història. Cadascú amb la seva pena. Tots esperant bones notícies. Alguns les tindran. D'altres no.

"Senyor Qual, passi a la consulta set. Senyor Qual, consulta set."

En unes hores la sala serà buida. Aquest cop de veritat. Propera visita, d'aquí a sis mesos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada