dimecres, 17 de març del 2010

Reunió de veïns

Aquest vespre, reunió de veïns.
Abans, una excusa com una altra per posar al dia l'agenda de xafarderies del barri i els acudits del veí del segon. Ara, un avorrit monòleg de paraules i xifres sense sentit.

Sec a l'escala. Encara no hi ha ningú. Algú hauria d'explicar quin propòsit té posar dues convocatòries a hores diferents a part de per tenir mitja hora esperant als imbècils que arriben a la primera. Va arribant gent. Som tots els que hem de ser però segueix sense haver-hi ningú. Clavo els ulls a terra i allà els deixo tota l'estona. Sento veus. Les administradores comencen a llegir un full amb les despeses de l'any passat. Han vingut en parella, com la guàrdia civil. Ha estat un any sense cap despesa remarcable. I, segons diuen, ha acabat amb números positius. No hi estic d'acord. Jo ho he perdut absolutament tot. Heu vingut només per dir-nos que aquest any ens augmentareu la quota 6 euros per tal de fer fons? A mi no em cal, gràcies. Ja porto molt temps tocant fons. Però voto que sí, és clar. Com tothom. Algú fa un comentari que sembla que hauria de tenir gràcia. Sento rialles i dedueixo que, efectivament, els ha fet gràcia. Pujo un moment els ulls i veig gent que sembla contenta. Abans, còmplices del bon rotllo. Ara em semblen ninots de cera. Millor abaixo els ulls un altre cop. Miro el full amb les dades del pressupost de l'any vinent. És en blanc. Canvi de president. L'any vinent em tocarà a mi. Pobres, els meus veïns, tindran un puto president amargat. Agafo la paraula. El llum del meu replà és fos. S'en foten. No, és veritat, el llum del meu replà és fos. Porta molt temps així. Quan arribo al tercer pis, el replà és tan fosc com la meva vida. Encara que, de fet, quina importància té si s'ha fos el maleït florescent? Canvi de tema. Agafo la paraula per segona vegada, per cagar-me en la incompetència dels arquitectes, dels constructors i de la mare que els va parir a tots. No hi podrem fer res. Mala sort. O arregles tu mateix la teva vida o seguirà escardada per sempre. Els canals de la TDT no es veuen massa bé. I què? Doncs apaguem la tele i agafem un llibre, que potser ens farà més profit. Tres quarts passats de nou. Final de la reunió. Agafo la paraula per tercera i última vegada. Adeu, bona nit, fins l'any vinent. Alguns em senten, altres no.

Pujo les escales i arribo al meu replà. És fosc. Ja ho sabia. Esperar que algú hagués canviat el florescent fos mentre era a la reunió era massa esperar. Tanco la porta darrera meu. Ja sóc a la meva cova. Ja torno a estar sòl.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada